Els trastorns alimentaris a l’actualitat

Els trastorns de la conducta alimentària continuen sent una realitat comuna avui en dia; fa alguns anys semblaven més presents a les nostres consultes, més visibles i per tant més preocupants. Però avui en dia continuem en una elevada prevalença i amb certes modificacions que fan més difícil la seva detecció i per tant atenció precoç.

Què són els trastorns de la conducta alimentària?

Les persones que pateixen trastorns de la conducta alimentària es caracteritzen per adoptar conductes d’alimentació anòmales com resposta, en general, a la seva insatisfacció amb la seva imatge corporal. És freqüent que tinguin pensaments distorsionats al voltant del seu pes ( es senten inferiors a les demés persones, pensen que se’ls menys prea degut a la seva imatge física) i la salut ( el greix en el menjar és perjudicial, estar prim és saludable, el pes es pot perdre ràpidament i sense perill per la salut, fer dieta és una activitat saludable, etc.). Les persones afectades per aquests trastorns pateixen conseqüències nutricionals, físiques, psicològiques i socials. A més, si no es tracten, poden posar en perill la vida de l’individu.

Aquests problemes alimentaris poden afectar a totes les persones, independentment de la seva situació socioeconòmica o cultural. Són més comuns en el sexe femení (90-95%), però últimament comencen a donar-se casos entre els homes. Poden afectar a qualsevol edat, però és en l’adolescència on apareixen amb major freqüència, degut al  moviment vital de canvi i recerca de la pròpia identitat. En els últims anys l’edat en la que comencen els trastorns de la conducta alimentària és cada cop menor. Es tracta d’un procés que pot iniciar-se molt sotilment i passar desapercebut en un primer terme, ja que la conducta acaba convertint-se en una conducta normal als nostres ulls.

En general, les persones que pateixen anorèxia nerviosa ( AN) i bulímia nerviosa (BN), els dos trastorns alimentaris més comuns, comparteixen una preocupació excessiva per no engreixar-se, encara que el seu pes sigui normal o estigui molt per sota de lo saludable. El menjar es converteix en l’eix central de les seves preocupacions i progressivament va desatenent uns altres aspectes de la seva vida.

La AN i la BN es diferencien entre sí per la forma en que es comporten les persones davant el menjar i les diferents conseqüències físiques que es deriven d’això. Si no es segueix un tractament adequat, pot donar-se el cas de que una persona amb un dels trastorns acabi per desenvolupar l’altre.

Els factors que determinen l’aparició del Trastorn de la conducta alimentaria es divideixen entre:

  • Factors predisponents.
  • Factors precipitants.
  • Factors de manteniment.

Els factors implicats en el desenvolupament del trastorn alimentari formen cercles difícils de trencar però necessàriament s’han de fer canvis per que la persona pugui sortir del seu problema.

Els factors predisponents són aquells que faciliten l’aparició d’un trastorn alimentari com seria la pertinença a un grup de risc com les models. Els factors precipitants són aquells que desencadenen el trastorn i marquen el moment d’inici com per exemple alguna situació traumàtica, p.e el comentari d’alguna persona propera sobre un recent augment de pes de la persona. Els factors de manteniment són aquells implicats en la continuïtat del trastorn, com per exemple la continuïtat de l’estat de malnutrició.

 

postTranstornsActualitat

Alguns aspectes sobre el tractament

Quan ens trobem davant d’un trastorn de l’alimentació és important actuar amb brevetat i donar-li la importància que té, a vegades poden ser formes de cridar l’atenció però si això és fa també és indicador de problema i per tant és necessari donar suport.

El tractament dels trastorns alimentaris és tracta d’un tractament multidisciplinar, ja que implica a molts i diversos professionals.

Depenen del moment en que és trobi la persona afectada i de determinades característiques com el pes, les complicacions associades i la família serà més convenient realitzar un nivell de tractament o un altre. És molt important l’elecció d’un equip de treball especialitzat en els Trastorns de la Conducta Alimentària així com en les psicopatologies associades com els Trastorns de la Personalitat que normalment dificulten el tractament d’aquests pacients.  Per exemple una persona que està començant en el seu Trastorn alimentari i té un índex de massa corporal de 18 o superior, molt probablement es beneficiarà d’un tractament a nivell ambulatori. En canvi, una persona amb complicacions físiques degudes a la malnutrició i un índex de massa corporal inferior a 16 necessitarà una hospitalització complerta per arribar a normalitzar l’alimentació i així poder treballar altres aspectes del seu trastorn. Ja que, com s’ha citat anteriorment, l’estat de malnutrició fa que s’obstaculitzi molt el treball de psicoteràpia (p.e. treball d’idees distorsionades o errònies).

 

postTranstornsActualitat2

 

En tots els nivells de tractament el assessorament familiar és indispensable, ja que formen part del problema i a la vegada de la solució. Acostumem a trobar a la família angoixada i moltes vegades culpabilitzada. Sovint, degut al desconeixement del trastorn les situacions del dia a dia es maneguen de forma inadequada, cosa que dificulta encara més la relació amb el familiar afectat. S’ha comprovat que si es segueixen les pautes es poden facilitar molt les coses i a més disminuir la sensació d’angoixa de les famílies. Per tant la seva implicació en el tractament segur que donarà resultats positius per la teràpia. A la Unitat d’Obesitat i Trastorns Alimentaris de Granollers algunes de les pautes que donem a les famílies són:

  • És important que el pacient faci tots els àpats diaris (3 principals i 2 lleugers).
  • El menú diari ha de ser el mateix que per la resta de la família, ja que el que pretenem és normalitzar l’alimentació.
  • Retirar els fàrmacs diürètics o laxants que estigui consumint el pacient.
  • En el cas de que hi hagi conductes compensatòries com provocació del vòmit o exercici físic sí que li podem recordar les conductes alternatives que li hagi proporcionat el seu terapeuta davant d’aquestes situacions.
  • No mostrar una actitud excessivament controladora davant el tema del menjar, ja que tot i que sabem que és angoixant pels familiars sabem que si adoptem aquest tipus d’actitud no solament no aconseguirem res si no que a més provocarem una nova discussió amb el pacient.
  • A l’hora dels àpats no centrar la nostra atenció en el menjar, i estar callats observant què fa i què no el pacient. Millor intentar donar naturalitat a la situació i mantenir una conversa, podem parlar de com ens ha anat el dia o de qualsevol anècdota. Per així evitar que l’hora de menjar sigui una tortura i una situació tensa tant pel pacient com per la família.
  • Destacar que qui té la responsabilitat de menjar i cuidar-se o no és el pacient i l’hem de deixar a ell que vagi al seu ritme, aclarint que ell sap què és el que ha de fer. Però com ja hem dit és important no pressionar-lo. Hem d’intentar posar-nos en la seva situació; imaginem p.e. que el metge ens diu que tenim malament la cama i que ens hem de posar unes injeccions diversos cops al dia i que seria adient que ens operéssim. Però a nosaltres ens fan pànic tant les injeccions com les intervencions quirúrgiques. Tot i sabent que ens farien bé no podem suportar la por i la angoixa que ens provoca solament el pensar-ho. Ara imaginem que tenim durant tot el dia a la gent del nostre voltant mirant a veure si ens posem les injeccions, com ho fem i a més tothom ens està dient que ens hem d’operar, que és per la nostra salut, que cada cop anem a pitjor o que tot el que tenim son “tonteries”; aquest passa a ser el tema central de la nostra vida. Preneu uns minuts per imaginar com us sentiríeu en aquest cas, perquè és així com es troba el vostre familiar en aquest moment.
  • Tot el que hem citat ho intentarem fer de la millor manera possible, és a dir, hem d’aconseguir que sigui el pacient qui ens doni els diürètics etc. en lloc de treure-li, que sigui ell qui vagi evitant les conductes compensatòries amb les eines que se li proporcionen, etc. Així li donem la responsabilitat a ell i deixem d’invalidar-lo (cosa que encara li fa sentir pitjor).

No obstant, hem de tenir en compte que aquestes són unes pautes generals, i s’ha d’estudiar cada cas individualment per veure quina és la forma més adient de portar-lo.
Des de la UOTA, abordem tots els aspectes anteriorment exposats de la patologia a través del nostre equip terapèutic de caire multidisciplinar, format per un equip de psicòlogues especialitzades en els trastorns de la conducta alimentària i una psiquiatra. A més, comptem amb altres professionals mèdics per a oferir una intervenció integral per al pacient.

Per finalitzar recordar la importància de treballar l’abans possible amb aquests pacients ja que un factor de bon pronòstic és un tractament precoç.

Per qualsevol aclariment o dubte que vulguin resoldre poden dirigir-se al nostre email, info@uota.es o bé contactar amb la nostra Unitat ubicada a CEMAV.

Llic. Sònia Pitarch.

Post navigation