El Trastorn Límit de la personalitat

El trastorn límit de la personalitat es caracteritza per una gran inestabilitat emocional. Pot mostrar-se de manera molt diferent en les persones que el pateixen, és important tenir en compte la persona que tenim davant i no la seva etiqueta diagnòstica, d’aquesta manera treballarem millor.

Les persones amb trastorn límit tenen una gran por a l’abandonament real o imaginat, moltes d’elles han patit històries d’abandonament, ho passen malament quan estan sols i sentir rebutjats pot desencadenar reaccions emocionals molt intenses.

Les persones amb Trastorn límit de la personalitat tenen relacions interpersonals intenses i inestables, caracteritzant aquestes en l’alternança entre idealització i devaluació.

Existeix també l’alteració de la identitat, autoimatge o sentit de si mateix acusat i persistentment inestable. És comú que els pacients amb trastorn límit de la personalitat durant els ingressos prenguin de referència al grup i comencin a copiar i manifestar simptomatologia d’aquests, arribant a creure pròpia.

Les persones amb Trastorn límit de la personalitat són impulsives en almenys dues àrees perjudicials per si mateixos, per exemple els afartaments podrien tenir una funció reguladora de l’estat d’ànim. La impulsivitat pot portar a comportaments o amenaces suïcides recurrents, a més de la autolesió.

Les persones amb Trastorn límit de la personalitat poden presentar sentiments crònics de buit, aquesta és una sensació molt desagradable que descriuen perfectament les persones que la pateixen.

La ira inapropiada i intensa és un altre dels criteris de diagnòstic, que complica més l’entorn social i familiar.

I finalment la persona amb Trastorn límit pot presentar símptomes dissociatius associats a un elevat nivell d’estres.

La psicoeducació sobre el trastorn pot ajudar en gran mesura a les persones afectades per ell. A més de tenir en compte les seves característiques ajudarà a millorar la situació en teràpia i tenir un bon abordatge.